General

CRÒNICA MENORCA 10QM 30 SEPTIEMBRE 2018

per Sol Torralba

La secció per “bona capitana” em regala per Nadal la inscripció a la Travessa de Menorca de 10qm. Havia sentit parlar d’ella! Només van Pros i l’organitza la Tita Llorens, nedadora de ultrafons.
Osti tú quina putada! Ara l’he de fer sí o sí 😰😰😰 Sort que alguns malalts de Mar decideixen que també s’apuntaran, al final només s’apunta el Nacho 😰😰😰😰😰😰 amb tots els seus colegas pros!!!
Passan els mesos i la veritat és que no penso gaire en la travessa, vaig entrenant i em trobo forta.
Quan torno de vacances d’estiu m’enrecordo de la travessa. Ostres potser va ser a l’agost! Però no, encara queda un mes. Malauradament torno lesionada, m’he fisurat una costella I pràcticament no puc entrenar durant gairebé 3 setmanes. Per sort sembla que de mica em mica em vaig recuperant. Començo a entrenar una mica més però no arribo als nivells d’abans de l’estiu.
Bones notícies!!! El Joan finalment ha aconseguit inscripció, fantàstic 2 mediocres a la Travessa!. Busquem avió i apartament i ens surt tirat de preu. Marxem dissabte, nedem diumenge tornem dilluns tarda. Estic animada encara que la Dolors em pregunta cada dia si estic segura de fer la Travessa! (crec que no se n’adona que als mediocres no ens importa tirar menys o més, estem contents només d’intentar-ho)
Demano el dia a la feina i no me’l donen!! 😠😠😠 No m’ho puc creure si a la feina sóc monja de clausura, no parlo! Per això m’he de desfogar a la piscina.
Ostres, i ara què, que si la costella, que si la feina, sembla que tot es complica. L’hi explico al Joan i busquem opcions. Al final la Vega, futura nedadora i dona del Joan, s’anima a venir i jo trobo un vaixell per tornar diumenge nit (en butaca, ara mateix us estic escrivint això des de la meva butaca en aquesta llaaaaaaaaarga nit que m’espera). Apa, doncs sí, hi anem. Em torno a animar!!!
Dissabte al matí. El Joan i la Vega arriban a Menorca 4 hores abans que jo i lloguen el cotxe. Quan em venen a buscar anem directes a un xiringuito de platja on dinem de luxe i després banyet, fa temperatura d’agost i el mar és una piscina turquesa! El Joan i la Vega coneixen molt bé Menorca així que em deixo aconsellar i guiar en tot.
És hora d’anar al briefing i recollir dorsals. Constatem que tots són pros, però ja estem al “lío”. La Sònia, una biòloga nedadora, fa una xerrada amena sobre flora i fauna marina. És una noia molt simpàtica que a més després m’explica que acaba d’atravessar l’Estret nedant i que és una experiència mooooolt recomanable. Després la Tita Llorens ens explica la seva última gran gesta “Ha nedat Xàbia (província d’Alacant) – Eivissa, són només 101qm!!!!!! És molt crack la Tita i a més súper maca. Ens trobem amb el Nacho que porta díes ja aquí i no ha parat de nedar.
A sopar, el Joan i la Vega em porten a una Pizzeria bonissima a Ciutadella. Ja tinc forces per l’endemà!!
A dormir aviadet que hem d’estar al port a les 06.50h!
Diumenge, em desperto, he dormit força bé però no tinc ganes d’esmorzar, encara estic plena del dissabte. Un parell de galetes, un préssec, fruits secs i fruita deshidratada. I anem cap al port. Al costat de tothom i sense la resta de l’equip el Joan i jo ens sentim petits petits, però sort que està al meu costat, sé que em cuidarà a la Travessa 😉😉😉
Pugem al vaixell i encetem conversa amb un madrileny i 3 càntabres (un d’ells amb només una cama). Ja toca anar a l’aigua. Ara sí estic un pèl nerviosa. L’aigua està molt calenta! Tenien raó els càntabres!
Sona el senyal i comencem a nedar. Tinc calor però per la resta em trobo molt cómoda. El Joan al meu costat, genial. Per sort només som 130 persones així que no el perdré. Nedo i nedo, calor, la costella pràcticament no la noto i ja estem al 1er avituallament. M’ha passat volant, de fet he de preguntar si estava als 2500m i quan temps portàvem nedant. La meva sorpresa, sí està als 200m i ho hem fet en 39 minuts!!!!!!. La corrent no està en contra però tampoc a favor, la mar està perfecta, zero corrent, sense onades, molta visibilitat i perfecta companyia. Ja sabia que valdria la pena de venir!!!! Fem un avituallament amb la calma, com a mi m’agrada, plàtan, taronja, aigua, isostar, vaselina al coll (n’havia posat poca i començava a fregar) , pipi (ara que ja no sóc princesa puc confesar 😜😜) i, continuem. Continuo igual! Genial! nadem al costat dels càntabres, quins cracks!!! Però com pot ser que em trobi tant bé? Si a Cadaqués, fa dues setmanes. si no arriba a ser pel Ximo i l’Uri (😘😘😘😘😘😘😘😘😘😘) m’hagués enfonsat!!!
Bé, millor! I ja estem al 2n avituallament, 5000m, meitat de la Travessa!!!! Hem trigat 1h30m inclosa la paradeta de l’avituallament!!! Som uns cracks!!!! Nova paradeta de les que m’agraden i a més fent amics de tot arreu però no els convido ja a nedar a Cabrera, que ja no hi cap més gent al carril…
Bé, enfilem la segona part de la Travessa. Sortim de l’avituallament i continuo genial. El Joan sempre al meu costat, súper cavaller!!! 😘😘😘😘😘😘😘, però “aiii amigo, falta entreno!!!! I a partir del quilòmetre 7’5 començo a patir, les espatlles estan carregades, no allargo la braçada. Aiii sí em veu la Dolors nedant així 😰😰😰 Fins i tot em molesta un pèl la lumbar (si a mi mai m’ha molestat!!!), avisos de rampes als bessons i l’avituallament que no arriba mai, sembla que cada cop tinc les boies més lluny!!!! Més tard, el Joan i jo, però sospito que només el Joan i jo, vam concloure que el corrent es va girar en contra 🤔🤔🤔
Bé, hem d’arribar a l’avituallament, aquest estava una mica més lluny, però després fins la meta només són 1500m!!!
Ufffff avituallament! Per fi!!! Meca! En aquesta travessa si t’agafes al vaixell estàs desqualificat! No m’aguanto ni parada, però faig toooooot el ritual i a més en aquest avituallament hi ha xuxes!!!!!!
Ja està, hem d’acabar!!!! Només és 1.5qm!!!! Però se’m fa eteeeeeeeeeeern!!! Ja ho tinc, ja veig la meta!! L’última boia l’he de deixar a la dreta, Fet! Recta final!!! Només 200m I estem!!! Puc, puc, puc!!!!!!! 3.21h!!!! A l’arribada la Tita Llorens ens ajuda a sortir, quin luxe!! És molt maca!!! I a nosaltres només ens faltaven 91qm per una gesta com la seva!!! En els últims metres he pensat en ella, en la seva fortalesa mental.
Veig al madrileny, als càntabres, al Nacho, la Vega!! Estic petada però em recupero ràpid, fruita, aigua, ensaïmada,… Ara banyet i a dinar que ho tenim ben guanyat.
Quan acabo de dutxar-me sona el mòbil, és el Nacho. Acaba de recollir, en el meu nom, el “Trofeu a la primera dona +40 amb neoprè”!!!! Com pot ser? Com es poden haver adonat que tinc més de 40 😜😜😜😜😜? De veritat? No pot ser, si eren tots cracks! Havia de ser la primera i única dona +40 amb neoprè! Sigui com sigui me l’han donat! Genial! I pensar que gairebé me’l treu la Valeria/Joan (el Joan es veu que finalment va tenir plaça perquè una tal Valeria s’havia donat de baixa i al principi no estava clar si podria fer el canvi de nom)
Ara encara més ens mereixem el dinar, banyet per preparar-me per la llaaaaaaaaarguíiiiiiiiiissima i esperpèntica nit que m’esperava. Sort que es el record el que queda. Un fantàstic cap de setmana, havent nedat en unes aigües espectaculars i amb una boníiiiiiiiissima companyia!!!
Mil gràcies a t@ts pels entrenaments; amics i entrenadors, al final sou la millor recompensa de cadascuna de les Travesses! 😘😘😘😘😘

 

Sol Torralba